‘Creació, interrelació i exhibició artística’. Editorial del Premià Notícies del 12 de Gener de 2012

La ciutat es va veure engalanada ahir per un seguit de banderoles que ens parlaven del teatre de l’Amistat. Aquesta ha estat la primera pista visual de que ja tenim a sobre els actes d’inauguració oficial del nou teatre, tot i que ja hem tingut alguna ocasió de gaudir-lo com va ser en el concert de Nadal la coral l’Amistat.
Aquesta vegada va de bo, perquè els primers espectacles que ens arriben són de primer nivell i posaran a prova les característiques de les instal·lacions. Actors del novell de Sergi López i Jorge Picó amb el seu ‘30/40 Livingstone’ seran els primers a trepitjar aquest escenari el dissabte 21 de gener, mentre que el cor ‘The gospel viu Choir’ culminaran diumenge un cap de setmana d’inauguracions que s’haurà encetat el divendres dia 20 amb els actes més institucionals.
Les banderoles de la Gran Via han arribat acompanyades de la posada en funcionament del web del teatre – el trobareu a l’adreça www.espailamistat.cat -. La importància d’aquest web, més enllà del seu necessari paper informatiu, rau en que ens defineix quina ha de ser la filosofia del nou equipament. D’entrada no se’ns parla d’un teatre, sinó d’un espai de ‘creació, interrelació i exhibició artística’, conceptes que van molt més enllà d’un escenari i unes grades retràctils. ‘Creació’ i ‘Interrelació’ són paraules que ens conviden a una actitud activa vers l’Amistat, més enllà del nostre paper d’espectadors. En la filosofia que el director de l’equipament, en Toni Martín, vol imprimir a l’Amistat, es nota la seva trajectòria de joventut als escenaris del teatre d’aficionats abans de trepitjar les taules professionals. L’Amistat ha de ser, sobretot, una màquina de fer cultura local, de la mateixa manera que la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras és molt més que un magatzem de llibres o el Museu de l’Estampació molt més que un expositor de teles i màquines antigues.
Els conceptes dels equipaments públics han canviat molt i és bo que sigui així. Un teatre a aquestes alçades del S/XXI, i amb la situació econòmica que tenim, ha de ser un espai aprofitat al màxim pels ciutadans que tenen la sort de comptar amb ell als seu municipi. És per això que els premianencs tenim també una part de responsabilitat en aconseguir que l’Amistat sigui tan viva com pretén el seu director.
I encara un detall. Quan entreu al web de l’espai l’Amistat, mireu-vos el vídeo que hi ha penjat. És el millor exemple del que deia abans: ciutadans de Premià, alguns rostres coneguts, donant vida al teatre. D’això es tracta. Ara, gaudim-lo!