‘Dies solidaris’ Editorial del Premià Notícies del 25 de Novembre del 2011

La tradició és una cosa que s’instaura entre nosaltres moltes vegades sense que ningú no ho hagi previst prèviament. A còpia de repetir una activitat determinada més o menys en les mateixes dates, resulta que quan tornen a arribar els mateixos dies al calendari ja esperem fer allò que dèiem anys anteriors.

Segurament és aquesta mateixa tradició, aquesta més sentimental, la que fa que ens sentim especialment sensibles quan s’acosten els dies del Nadal. És aquest fet el que provoca que arribades aquestes dates les agendes se’ns omplin d’activitats més o menys solidàries que acostumen a tenir una resposta més que acceptable entre la ciutadania del país. Un bon exemple el tenim en la Marató de TV3 que està a punt de complir 20 edicions, una marató dedicada enguany a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

La Marató de TV3 no arribarà fins el 18 de desembre, però a data d’avui ja tenim en  marxa altres iniciatives solidàries a la ciutat. Entre avui i demà es fa el recapte d’aliments que organitza el Banc d’Aliments. Ja sabeu que per participar us heu d’adreçar als supermercats Sorli. I coincidint en el calendari amb aquest fet, també Ràdio Premià de Mar s’arremanga en l’organització d’una recollida d’aliments en coordinació amb Càritas de la ciutat, en aquest cas un recapte que es mantindrà fins el 20 de desembre.

Hi ha qui critica campanyes d’aquestes característiques en dates concretes com les actuals entenent que les necessitats hi són sempre i no només al voltant d’un Nadal cada cop més materialista i hipòcrita, desproveït dels suposats sentiments de bondat i concòrdia al voltant dels quals s’ha muntat un empostissat patrocinat pel Corte Inglés i Toys R us. I segurament no els manca raó, però l’experiència ens diu que això funciona així. Deu de ser una més de les debilitats humanes.

El cas és que les necessitats sí que són reals. Les dades ens diuen que només  Catalunya hi ha 1 milió i mig de persones que no es poden alimentar degudament per manca de recursos econòmics. És una dada que esfereeix i que ens ve a dir que de ben segur, i per molt que ho pugui intentar dissimular, tots coneixem algú que es troba en aquesta situació. I si en teniu dubtes, acosteu-vos a Càritas o a l’àrea de Serveis Socials de l’ajuntament i pregunteu. Segur que no estareu preparats per a la resposta.

No es tracta de revisitar els clàssics de Dickens. El problema és real i el tenim a casa. És una altra d’aquelles coses per les quals ens hauríem de mobilitzar, independentment de l’opinió que ens mereixi que vulguin tocar-nos la fibra aprofitant que arriba el Nadal.