Editorial del Premià Notícies. 28 d’Octubre del 2011

La memòria té la capacitat, de vegades positiva, de ser selectiva. A còpia d’anys, els records que romanen al nostre cervell solen ser els més positius mentre que els que no ho són tant, com no es tracti d’algun drama greu, passen a emmagatzemar-se a algun racó més fosc i aïllat del nostre disc dur.

Aquest fet, estudiat per neuròlegs, és el que fa que ens sorprenguin de manera especial esdeveniments que, de fet, no són ni tan estranys ni tan aïllats com ens pot semblar.

Aquesta setmana ha passat a la ciutat un succés de pel·lícula. Els fets de dimarts a la matinada tenen tots els ingredients d’una història de lladres i serenos de catàleg, amb ombres en la foscor, trucades temoroses, persecucions, trets i detencions. Si bé els rumors corrien des del mateix dimarts situant l’acció i els trets a diversos punts de la ciutat, i fins i tot alguns posant sobre l’escenari un mort inexistent, no va ser fins ahir que els Mossos ens van donar la versió oficial dels fets posant les coses al seu lloc: dos lladres, dos trets a les rodes d’un cotxe i un altre a l’aire, un accident de cotxe, un fugitiu i un detingut amb antecedents.

Per fortuna, fets d’aquestes característiques no són freqüents a Premià de Mar, cosa que afegeix singularitat al succés provocant que aixequi la lògica expectació. Però de persecucions, robatoris, trets, crims resolts i sense resoldre i detencions a la ciutat n’hem tingut uns quants en el passat. Baralles nocturnes absurdes que acaben amb un jove mort i una mare demanant-se a la plaça de l’Ajuntament perquè havien mort el seu fill; un dona cosida a punyalades al seu pis del carrer de Ramon Llull; un atracament a un banc amb foc real d’armes automàtiques; una noia estrangulada nua a la banyera d’una habitació de l’hotel Premià, un cos esquarterat… Són alguns dels casos que se m’apareixen ara mateix amb un ràpid cop d’ull a la memòria. I això sense mencionar l’època dura de les drogues els anys 80.

Tot i això, el de dimarts va ser, efectivament, un fet aïllat, una anècdota sorollosa i excitant que afortunadament s’ha quedat en això. Ara cal desitjar que enxampin el lladre que va fugir en la persecució i que Premià de Mar segueixi donant la sensació de ciutat pacífica on mai no passa res terrible. Sempre depenent, és clar, de com siguin de vius els records de cadascú.

Be the first to comment on "Editorial del Premià Notícies. 28 d’Octubre del 2011"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Translate »