‘El pont prodigiós’. Editorial del Premià Notícies del 14 de Desembre del 2011

La setmana passada l’estat espanyol vivia una situació peculiar. La presència de dos dies festius estratègicament situats en un dimarts i un dijous va encadenar els dos caps de setmana dels extrems pràcticament sense solució de continuïtat o, com a mínim, aquesta va ser la sensació final.

Dimarts dia 6 era el dia de la Constitució, la data que commemora el referèndum que va donar llum verda a l’actual Carta Magna el 1978. No puc saber si els governants de l’època van tenir present que dos dies després, el 8 de desembre, hi havia una festa d’aquelles que l’església catòlica considera ‘de guardar’ i, per tant, marcada en vermell al calendari, tot i que aquella mateixa constitució qualificava l’Estat com a ‘no confessional’. Des d’aquell any, doncs, aquesta segona setmana de desembre és procliu a tona mena de combinacions a la recerca de ponts per encadenar tants dies festius com sigui possible, o com permeti la situació laboral de cadascú. La sensació final, com deia abans, és de país en stand by durant una setmana.

Com no podia ser d’una altra manera, i més tenint en compte que enguany la combinació de les dates al calendari han creat el pont perfecte, el debat sobre la conveniència del model ha estat present als mitjans. Algunes empreses, la maquinària de les quals s’han hagut d’anar engegant i aturant cada dia, plantejaven les pèrdues que aquesta situació els hi suposava. D’altres, amb menys problemes en aquest sentit, s’ho van poder organitzar amb torns de personal.

El que s’ha creat, doncs, és un conflicte entre els drets dels treballadors a gaudir dels festius, i fins i tot dels ponts que se’n puguin derivar, i les necessitats de les empreses, o dels usuaris que han vist com alguns serveis quedaven a mig gas fins aquest mateix dilluns. Si situem aquesta descripció en el marc econòmic actual, no ens pot estranyar que mentre durava la cimera econòmica de la Unió Europea, els mateixos líders allà reunits ens miressin com una mena de ‘rara avis’ del sud.

El calendari es tornarà a racionalitzar l’any que ve i no hi tornarem a pensar fins que no ens tornem a trobar amb el ‘pont perfecte’, però no estaria de més mirar-se com s’ho fan els americans que celebren el Dia d’Acció de Gràcies sempre en dijous, provocant així un pont de manera automàtica, i que situen la majoria dels seus festius en dilluns o divendres.

Justificar-ho tot en nom de la tradició no deixa de ser una demostració de manca d’agilitat, i tenir bona cintura és una característica essencial en els dies que corren i els que estan per venir.