‘Entre els drets i el gangsterisme’. Editorial del Premià Notícies del 23 de Novembre de 2011

La informació que us oferíem ahir sobre la vaga indefinida del servei de neteja que havia de començar dilluns, desconvocada a darrera hora, ha tornat a posar sobre la taula el delicat equilibri que hi ha entre l’indiscutible dret constitucional a la vaga i els drets dels ciutadans a gaudir dels serveis.

En aquest cas, la negociació ha aconseguit aturar la convocatòria després que l’empresa s’avingués a introduir algunes millores en l’àmbit salarial als seus treballadors, però esgarrifa pensar què podria haver passar en cas de no arribar-se a un acord. Altres poblacions no han tingut la fortuna de veure desconvocada una vaga d’escombriaires i les imatges que ens han ofert els informatius de televisió expliquen per elles mateixes les conseqüències pels veïns. Us imagineu l’escenari d’uns contenidors vessant de bosses d’escombreries trencades? Us imagineu la olor després de dies de restes orgàniques a l’intempèrie? Us imagineu el festí per a les rates?

Fa pocs dies el sindicat Metges de Catalunya portava a terme, aquesta sí, una vaga de dos dies contra les possibles retallades que la Generalitat pogués contemplar en matèria sanitària en el pressupost del 2012. En aquest cas, el seguiment de la vaga va ser desigual, però a més els serveis mínims van ser efectius i l’aturada, tot i causar problemes a molts usuaris, no va provocar un daltabaix social. Però tots tenim en ment altres casos en els quals els ciutadans ens hem arribat a sentir hostatges d’una mobilització laboral. Els soferts usuaris dels trens de Rodalies saben perfectament a què em refereixo. En aquesta casos els convocants de les vagues aprofiten els perjudicis que provoquen als usuaris per pressionar a qui correspongui amb l’objectiu d’assolir els seus objectius. No és la primera vegada que em sento dir aleshores que, en tant que treballador, em pertoca solidaritzar-me amb uns vaguistes que no m’han demanat l’opinió ni sobre les reivindicacions ni sobre la protesta. L’usuari, aturat a una estació o un aeroport, queda automàticament solidaritzat. Els convocants de la protesta no se n’adonen que les ires dels usuaris del servei aturat no van contra la patronal, empresa o govern que pertoqui, sinó contra els treballadors que els han privat d’un servei de vegades imprescindible.

Abans parlava d’equilibri delicat. Si la Constitució reconeix el dret de vaga és perquè els treballadors, generalment la baula més feble de la cadena, necessiten d’una eina de defensa contra els abusos que pugui rebre en les seves condicions de treball. El que s’ha d’evitar és que l’exercici d’aquest dret es converteixi en gangsterisme. El perjudicis pels usuaris de cada servei és l’element que marca la diferencia.