‘I ara… els mitjans públics’. Editorial del Premià Notícies del 29 de Novembre del 2011

Sembla que els mitjans de comunicació públics som la següent peça de l’engranatge social a rebre les envestides de les retallades com a conseqüència de la situació econòmica. Divendres assistíem a l’anunci de la tisorada radical que el Govern de la Generalitat aplicarà a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: un 13,3% del pressupost i el tancament de dos dels canals de televisió. Es tracta d’una mossegada important a un model de comunicació públic impecable i a uns treballadors que ja van veure retallats els seus sous a canvi de garantir que el 2012 no ho hauria un ERO. Per cert, que les explicacions del Govern sobre la necessitat de la mesura quedaven matisades quan el portal Comunicació 21 publicava que el grup Godó havia signat amb el departament de Presidència un paquet publicitari per un valor de 2 milions d’Euros. El fet de retallar en allò que és públic per invertir seguidament en el que és privat dóna prou llums sobre el model de país que contempla el Govern.

Però en un àmbit ben diferent les males notícies pel sector de la comunicació pública no ha parat d’arribar. Ahir mateix coneixíem la decisió del govern de l’Hospitalet, on governen conjuntament PSC i ICV, de tancar la ràdio i la televisió de la ciutat adduint que no són sostenibles i que en temps de crisi no són una prioritat. Una seixantena de treballadors, sumant els de la ràdio municipal i els de la televisió, quedaran al carrer.

La cosa, però, no acaba aquí. El patronat de Manlleu Mitjans de Comunicació ha decidit la dissolució de l’empresa, la liquidació de la plantilla, formada per sis persones, i la reformulació de Ràdio Manlleu i el web ElTer.net en dos mitjans de caràcter exclusivament manlleuenc, segons informa el portal Osona.com. Recordem que a Manlleu governen ERC i ICV, per tant queda clar que des de tots els colors saben fer anar la tisora, o si no fixeu-vos en l’ajuntament socialista de Blanes, que ha decidit liquidar la televisió i deixar al mínim la ràdio, la qual cosa significa posar la carrer 7 dels 9 treballadors dels dos mitjans.

Són alguns exemples, però prou eloqüents d’una dinàmica que corre el risc d’estendre’s pel territori. La situació econòmica per molts ajuntaments és realment dura, per alguns és directament dramàtica i obliga a prendre mesures dràstiques per mantenir serveis indispensables, sobretot els vinculats a l’àrea social. No obstant això s’ho hauria de pensar dues vegades la mà executora de les retallades abans d’acabar amb serveis, en alguns casos amb 30 anys de funcionament, que han servit a cada població on han existit per donar sentit al concepte de ciutadania, donant veu als protagonistes  de la vida de cada municipi, des dels polítics fins a la societat civil passant per ciutadans anònims amb una història per explicar, dinamitzant les ciutats amb la difusió de les activitats que s’hi fan, esdevenint a l’hora cronistes i arxius de la història que es fa dia a dia. Res de tot això ho substitueix un compte de Facebook.

Dels governants s’espera, també, visió de futur. Mantenir en bon funcionament els mitjans de comunicació públics és una bona manera de demostrar que es té aquesta visió.

Be the first to comment on "‘I ara… els mitjans públics’. Editorial del Premià Notícies del 29 de Novembre del 2011"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Translate »