‘Insistint en la prevenció’. Editorial del Premià Notícies de l’1 de Desembre del 2011

Pràcticament cada dia de l’any és el dia mundial o internacional d’alguna cosa. N’hi ha que arriben a resultar fins i tot sorprenents, com seria el cas del dia mundial de la son, o el dia mundial de la veu, o fins i tot el dia mundial de l’estalvi. D’altres, però, serveixen per posar de manifest situacions que per diferents motius necessiten protagonitzar una jornada a nivell planetari per treure a la llum la seva problemàtica.

Avui, dia 1 de desembre es commemora el dia mundial de la lluita contra la Sida, una jornada nascuda l’1 de desembre del 1988, quan la malaltia s’havia convertit en una veritable pandèmia. Era evident la necessitat de creuar un dia mundial que es referís a la síndrome d’immuniodeficiència adquirida sobretot quan els contagiats i els malalts rebien un tractament social similar al dels apestats de l’edat mitjana. El fet que els anomenats ‘grups de risc’ se centressin en aquells anys sobretot en el col·lectiu homosexual i els drogoaddictes va estendre la brama des d’alguns sectors ultraconservadors que la malaltia era una mena de càstig diví davant de certs comportaments. Entretant, molts ciutadans decidien, erròniament, que en no format part d’aquests grups la malaltia no anava amb ells. D’altra banda, l’arribada pràcticament de cop i volta de la nova malaltia a partir d’un virus africà pràcticament desconegut, va donar peu a tota mena de teories conspiratives sobre un suposat origen artificial del Virus d’Immunodeficiència Humana. Dissortadament, errors en transfusions sanguínies i el contagi cada cop més generalitzat de la malaltia entre persones heterosexuals i no drogoaddictes va venir a demostrar que ningú no estava exempt de resultar afectat. Aquesta trista ‘democratització’ de la malaltia ha estat la que ha permès moderar l’aïllament dels infectats, al menys entre alguns estrats socials més avançats.

Queda molta feina a fer en aquest sentit, encara ara, trenta anys després de la primera diagnosi de la malaltia, i quan a occident la Sida ha deixat de ser una malaltia necessàriament mortal per convertir-se en una de crònica. I és que aquest fet ha provocat un descens de la prevenció i un increment dels contagis entre joves heterosexuals. És per aquest motiu que en el dia d’avui, i també a Premià de Mar, els esforços de les autoritats sanitàries fan especial incidència en al prevenció.

No oblidem, però, que mentre a Europa i els Estats Units, els avanços científics sobre la malaltia són evidents, a l’Àfrica o alguns països de l’Àsia, la Sida mata cada any milions de persones. És cap allà on s’han de fer els majors esforços en la lluita contra la malaltia que avui recordem.