‘La conferència del president Pujol’. Editorial del Premià Notícies del 30 de Gener del 2012

Conferència Jordi Pujol 2012.01.27
Descarregar
La gent d’Òmnium Cultural de Premià de Mar ens van portar divendres el president Jordi Pujol al nou espai de l’Amistat. Les 350 places de l’aforament del teatre van resultar poques per acollir a tothom que volia escoltar la conferència, i part del públic va haver de seguir les explicacions del President a peu dret, una bona mostra de l’interès que havia aixecat l’acte.
Com ja havíem explicat, la conferència portava per títol ‘Catalunya: els nostres reptes avui’, i era precisament per parlar de la realitat del país i de la situació econòmica i política tan complicada estem vivint, que la secció premianenca d’Òmnium Cultural havia demanat a Pujol que vingués a Premià. I Pujol va complir, no sense abans fer una minuciosa demostració dels seus coneixements sobre el Premià de Mar dels anys 30 i 40 a partir de records de la seva infantesa, un recurs habitual en l’expresident de la Generalitat i amb el qual es va guanyar d’entrada a bona part dels presents. A partir d’aquí va fer una aproximació fins als anys de la Transició per acabar analitzant la situació actual del país, que era al cap i a la fi el motiu final de la conferència.
No s’ha de ser militant, ni tant sols simpatitzant de CiU per trobar interessant el que ens pugui explicar Jordi Pujol. L’acte de divendres no era en cap cas un míting, sinó l’anàlisi de l’actualitat del país a partir de les impressions d’un home que té, per motius obvis, una visió privilegiada.
Pujol està retirat de la primera línia de la política i és un home gran, i aquestes dues característiques, lluny de treure interès a les seves paraules, fan que parli sense complexos. El President va pintar un panorama fosc sense aportar més dramatisme del que ja presenta la realitat; fosc en l’aspecte econòmic, on no es va estar de criticar l’anterior govern de la Generalitat en un dels pocs moments en què es va permetre parlar des del partit.
Però va ser en la qüestió política, en l’alerta als perills reals i concrets que té Catalunya on en va veure el Pujol més incisiu. El President va plantejar les possibilitats que queden després de la decepció que diu arrossegar pel fracàs en l’intent de fer créixer el país en bona sintonia amb Espanya. I les possibilitats són complicades; si no es pot assolir el nivell necessari d’autogovern sigui com a autonomia o en un estat federal, només queda la independència o senzillament, rendir-se i no fer-hi res. Pujol va dir que la independència era una opció molt difícil, cosa que s’agraeix que digui algú de la seva categoria quan el discurs que se sol sentir planteja la qüestió com una maniobra obvia i senzilla a partir de la qual tot serà meravellós. Però, és clar, l’altra possibilitat, asseure’s i veure desaparèixer tot allò que s’ha assolit fins l’actualitat, senzillament no és una opció. I això és que ens demanava finalment Jordi Pujol, que no ho deixem córrer, que lluitem pel futur del país. I aquest hauria de ser un missatge assumible per totes les sensibilitats polítiques que es neguin a que Catalunya acabi dissolent-se en un aiguabarreig recentralitzat.