‘Policia i justícia. Res més’. Editorial del Premià Notícies del 14 de Novembre del 2011

Dimecres de la setmana passada va passar un fet molt greu a la ciutat. Ja us avançàvem divendres que es va cometre un robatori amb violència a una vivenda del carrer Eixample, ben a prop dels estudis de Ràdio Premià de Mar. Una dona va abusar de la bona fe d’una veïna que li va obrir la porta per agredir-la i robar-li joies i alguna joguina. La veïna, ferida, va haver de ser atesa a l’hospital de la Vall d’Hebrón, tot i que ja es troba a casa seva.

Aquest succés ha aixecat la natural onada de repulsa i indignació. La veïna és, com la seva família, molt coneguda al casc antic de la ciutat i això encara ha comportat més dolor, ja que el barri sent l’agressió com a pròpia.

Els Mossos d’Esquadra van confirmar divendres a aquesta redacció l’existència d’una investigació en curs i és d’esperar de la solvència de la Policia de la Generalitat que la culpable de l’agressió acabarà essent detinguda més d’hora que tard i posada a disposició del jutge que dictarà la sentència que estimi oportuna. I quan això passi, els fets de dimecres passaran a la categoria de trist succés que més valdrà oblidar.

Dissortadament la condició humana és com és, i és fàcil que fets com el d’aquesta agressió acabin generant reaccions generalistes cap a determinats col·lectius. Criminalitzar en bloc per l’acció d’un individu ha estat una pràctica comuna al llarg de la història i molt ben utilitzada desprès per alguns líders pels seus propis objectius. Ben a prop de Premià de Mar, a Badalona, hi ha un alcalde que ha arribat a ser-ho atiant aquest sentiments contra un col·lectiu determinat. A Mataró, en les darreres municipals vam veure astorats com resultaven elegits fins a 3 regidors de la formació Plataforma X Catalunya que havien basat la seva campanya únicament en el rebuig cap a l’estranger.

A Premià de Mar ja vam viure anys enrere en nostre episodi de la vergonya a partir dels fets de la mesquita que no va ser. M’agradaria creure que el que va passar aquells dies va servir d’alguna cosa, que hagués actuat d’alguna manera com una vacuna contra els extremismes. Per això vull creure que el va passar dimecres al carrer Eixample es quedarà exactament en el que és: una agressió condemnable i deplorable contra la qual la policia fa el que ha de fer.

La ràbia és comprensible, però l’única canalització possible d’aquest sentiment és el desig d’una ràpida i eficaç reacció de la justícia. Pel bé de tots.