Segueix-nos!

Joaquim Aguilar

16 de desembre de 2011

General

General

‘Postures davant del Top Manta’ Editorial del Premià Notícies del 16 de Desembre del 2011

Joaquim Aguilar

Hi ha situacions que sovint ens presenten dilemes morals. El sentiment de protecció al feble forma part, excepte en els casos més radicals ben coneguts, del propi ADN de la condició humana, però què passa quan aquesta protecció topa amb el que estableixen les lleis?

Tal com us vam explicar dies enrere, dijous de la setmana passada uns policies municipals que feien una acció contra venedors il·legals al mercat de marxants de la Riera es van veure escridassats per clients del mateix mercat. La reacció dels compradors pot tenir diverses explicacions. La més comprensible, la que aixeca un major dilema moral, és la de rebuig davant la imatge de l’actuació d’una autoritat omnipotent sobre persones, immigrants moltes vegades, que només miren de guanyar-se la vida venent coses, siguin flors, CDs o DVDs. Davant d’aquesta imatge la reacció més immediata i la que ens arriba d’aquell instint de protecció és posar-nos del seu costat pensant ‘pobrets, quin mal hi fan? És clar que també hi ha altres motius no tant nobles per defensar el ‘top manta’. No siguem hipòcrites i reconeguem que molts de nosaltres hem estat com a mínim temptats en alguna ocasió de comprar algun article d’origen dubtós que hem trobat bé de preu a alguna cantonada, plaça o mercat ambulant.

El problema ve del fet que, per molt malament que ens sembli a primera vista, la venda ambulant il·legal és un delicte. Ho és des del mateix origen dels productes que es posen a la venda, moltes vegades còpies il·legals de discos o pel·lícules, o imitacions industrials de productes de marques oficials, que naturalment no han pagat a les marques autèntiques a més de ser sovint de qualitat més que dubtosa, al qual cosa implica directament un frau. D’altra banda, i en el cas que ens ocupa, passa també que els venedors il·legals venen els seus productes al mateix espai on marxants que han pagat una llicència per vendre a aquell indret determinat ofereixen als seus clients productes legals a un preu que en cap cas pot competir amb el ‘top manta’. Les conseqüències econòmiques pels marxants oficials són fàcilment previsibles, i és per aquest motiu que les ordenances i la policia de la ciutat surten en defensa dels que paguen les seves llicències.

Els instints es dominen mitjançant l’educació. El que és trist no és veure a la policia complint amb les obligacions que tots, en tant que ciutadans, els hem atorgat. El que és veritablement trist és constatar que hi ha persones que es veuen forçades a delinquir per sobreviure, i això diu molt poc de positiu de la societat que hem creat.

Més notícies

Cultura