‘Que no hi falti ningú’. Editorial del Premià Notícies del 13 de Gener de 2012

Mala peça al teler quan a les portes d’un any que promet ser tan complicat i dur econòmicament parlant, trobem el Comitè Unitari de Personal de l’Ajuntament plantejant com a irrenunciable per a mantenir qualsevol negociació la rectificació pública d’unes declaracions a aquesta emissora per part del regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde, Miquel Àngel Méndez. Recordem que Méndez va dir el 2 de gener s’havien de reduir 1.300.000€ del pressupost i que probablement s’hauria de tocar el sou dels treballadors municipals. El primer tinent d’alcalde també va dir que la negociació no era necessària ja que l’Ajuntament pot aplicat ajustaments de manera directa i després pactar amb els sindicats a l’hora de negociar el conveni. És aquesta afirmació la que ha aixecat la indignació sindical. Méndez, per cert, sí que plantejava la negociació amb la resta de forces polítiques. L’ambient, doncs, es presenta enrarit quan el que cal ara mateix és buscar la màxima entesa possible.
Tots som conscients de la situació econòmica que travessa l’Ajuntament; de fet la que travessen tots els ajuntaments. Centrant-nos, però en el de Premià de Mar que és, recordem-ho, l’empresa més important que hi ha a la ciutat, les xifres aportades pel propi Miquel Àngel Méndez amb aquest 1.300.000€ de reducció en el pressupost de 2012 no conviden precisament a l’optimisme. Durant tota aquesta setmana aquest informatiu ha demanat a tots els portaveus dels grups municipals sobre aquestes declaracions del 2 de gener del màxim responsable de l’economia municipal. Les respostes, bàsicament, han estat que la resta de forces no disposen hores d’ara d’informació sobre els pressupostos i que es manifestarien, fins i tot amb les seves propostes, quan disposessin de les xifres. Sobre el concepte de ‘tocar els sous’, els grups consultats no han mostrat un actitud obertament enfrontada a priori. Per posar un exemple, el portaveu de Crida Premianenca, Joan Ribet, va dir que si convenia tocar els sous dels treballadors públics, doncs s’haurà de fer. Així doncs, si és possible l’acord al Ple, bé que s’hauria de buscar el mateix acord amb els representants dels treballadors sobre els quals recaurà la possible retallada.
Són temps durs i que reclamen sacrificis. Aquesta màxima està estesa i, sí o sí, ha de ser interioritzada per tots els estaments: treballadors, sindicats i patronal o administracions. Com deia aquella campanya afortunada, ‘d’aquesta només en sortim tots plegats’, i cada un assumint la seva responsabilitat. Si s’ha de prendre decisions difícils que es prenguin; si s’han d’assumir nous sacrificis als ja assumits, s’assumiran, però és necessari que totes les parts se sentin partícips de les decisions en el màxim grau possible. Si queden actors fora de l’escenari l’obra no poc acabar bé.