‘Tant difícil és posar-se d’acord?’ Editorial del Premià Notícies del 22 de desembre de 2011

Si una conclusió es pot desprendre del ple de desembre que es va celebrar ahir és que CiU no es pot permetre prendre segons quines decisions pel seu compte. Els grups de l’oposició van fer ahir un exercici demostratiu de que, si són capaços d’actuar coordinadament, poden tirar enrere decisions de la junta de Govern. El cas dels increments de les quotes de l’escola bressol va posar de manifest aquesta aritmètica en dos sentits: no només les quotes bàsiques es pujaran aquest curs només l’equivalent a l’IPC d’enguany i no als preus anteriorment anunciats, sinó que es crearà una comissió amb representants de totes les forces que serà la que decidirà quins serveis públics han de veure modificats els seus preus i en quina quantia.

La decisió de CiU de governar en solitari no estava exempta de riscos. La possibilitat de no trobar recolzament en alguna de les altres forces per tirar endavant les seves propostes era fins a cert punt remota però no impossible, i ahir es va veure que podia donar-se el cas. I es va donar en un tema d’impacte social. Les explicacions de l’equip de Govern per pujar els preus, atenent a que portaven anys congelats, no van ser acceptades des de l’AMPA de l’escola que protestava, a més, que s’apliquessin amb el curs ja en marxa. Va ser l’AMPA la que va demanar emparament als grups de l’oposició que no van trigar a coordinar-se per convertir una pregunta de Crida Premianenca en una moció conjunta que va obligar al govern de CiU a acceptar la pujada de l’IPC i la creació d’aquesta comissió conjunta.

Més enllà del cas concret de l’escola Bressol, darrera del desori que es va viure al ple d’ahir hi ha dos elements: l’un, reconegut en major o menor mesura per tothom, és la manca de diàleg. Si al final es podia arribar a un acord final, com va acabar passant, bé es podria haver buscat aquest mateix acord quan es va començar a parlar del tema mesos enrere i ens evitaríem espectacles com juntes de portaveus en mig de plens o la presència de criatures a les sessions. D’ altra banda l’oposició es queixa de l’ús que fa l’equip de govern de les competències delegades del ple a la junta de govern, en principi per agilitar tràmits, però que també poden servir per aprovar temes sense discutir-los abans al ple.

Vistes les coses com estan, sembla que el pressupost 2012 haurà de comptar necessàriament amb aportacions d’altres forces per assegurar la seva aprovació. De moment el PSC ja hi ha presentat les seves. Ja ho anirem veient.