Tres segons amb final feliç (48-47)

Tres segons. Aquest és el temps que pot trigar el cor a sortir del pit, mentre l’agafes fort amb la mà dreta i l’empenys endins. En aquests tres segons passa de bategar ràpid i nerviós a fer-ho ràpid i pletòric. Era just la imatge de la grada quan el Sagrada Família va enviar a cistella l’última pilota del partit. El temps es va aturar, la pilota va rebotar en el ferro i va sortir i botar contra el terra d’un Pavelló que estallava d’alegria. Pavelló, equip i també el cos tècnic. Feia molt que l’equip femení de l’AB Premià mereixia emportar-se un partit que havia lluitat intensament. De menys a més, a estones amb més ganes i tossuderia que encert, però va ser. Es va guanyar. I va anar d’un punt (48-47). Aquell punt que se’t gira en contra davant el Tordera, et somriu dues setmanes després. Bona victòria que serveix per a guanyar moral, veure un bri de llum i justicia i seguir mirant endavant. Perquè a la primera catalana li queden quatre partits i encara pot passar-hi de tot. El millor? guanyar el que queda. El proper partit és davant el Sant Gervasi, partit complicat, però si alguna cosa ha demostrat l’equip és donar la cara davant els millors rivals.

Escolta l’entrevista a Rafa Perdiguero al Planetari

Descarrega

Inici del partit entre AB Premià femení i Sagrada Familia Claror