‘Un dia rúfol’. Editorial del Premià Notícies del 18 de Novembre de 2011

Diuen les previsions meteorològiques que diumenge serà un dia rúfol, el típic dia fosc i fred de tardor. Un d’aquells dies, en tot cas, en els quals els ànims no estan per massa festes i ben poques coses venen més de gust que estar-se al llit fins tard i fer el màxim de vida a casa tot escoltant com les gotes de pluja repiquen a l’exterior.

El cas és que aquesta descripció ambiental del que es preveu per diumenge, casa prou bé amb l’estat d’ànim amb el qual ens enfrontem a les eleccions legislatives a les quals estem convocats. Les eleccions venen inexorablement marcades per una situació econòmica que no ha deixat opcions a la fantasia retòrica durant la campanya, si és que es pot parlar de fantasia quan ens referim a la política.

Sortim d’un govern del PSOE literalment atropellat per les circumstàncies i tot sembla indicar que ens aboquem a un altre govern, el del Partit Popular, que amaga les seves cartes econòmiques tant com pot, fins el punt que un diari conservador del prestigi del britànic The Times, ha culpat a l’ambigüitat del discurs de Rajoy en els temes econòmics del seu programa de la inestabilitat que viu aquests dies la prima de risc d’Espanya. En tot cas, si les enquestes porten la raó haurem d’esperar a dilluns per veure què ha dissenyat l’equip econòmic dels populars per contenir el risc d’una intervenció. I els silencis, acostumen a produir un cert desassossec.

Sigui com sigui, i governi qui governi i faci el que faci amb els números de la macroeconomia, la situació general, i sobretot a Europa, no convida a creure massa en la política. El que ha passat a Grècia i Itàlia porta a pensar que els mercats són els veritables governants i que Alemanya decideix si un primer ministre cau o continua. De fet hi ha qui diu que si Espanya no ha estat intervinguda abans ha estat per la proximitat de les eleccions. Posades així les coses, quin marge tindrà el nou govern que surti de les eleccions de diumenge?

Ens espera, doncs, un dia rúfol en els aspectes meteorològic, econòmic i polític. En aquestes condicions la naturalesa humana, forjada en els crus hiverns de la prehistòria, ens demana quedar-nos a casa envoltants dels nostres i esperar que passi la galerna. Però l’evolució de l’espècie ha d’haver servit per alguna cosa. Entre d’altres per entendre que poc o molt hem de poder dir al respecte de tot plegat, bé donant la nostra confiança a alguna de les formacions, o bé retirant-la a tots plegats fent un vot de càstig a una formació alternativa, o votant nul o en blanc. Tant és, mentre sigui una postura activa.

A fora farà fred i humitat, però serà l’únic lloc on se’ns sentirà. Si ens quedem a casa, poc podrem protestar després pel que ens pugui passar.