Victòria èpica i tres punts de diamant (4-3)

Encara avui hi ha seguidors del Premià que es freguen els ulls i somriuen recordant el que van donar de si els últims vuit minuts de partit entre el Premià i el Singuerlin. La èpica va ser protagonista i tot va començar gràcies a un llançament de falta de Kilian, escorat a la dreta de la mitja lluna, tan ben executat que va anar al mateix escaire. Era el 2 a 3 i deixava obert un partit en que el Premià no s’havia trobat mai còmode. El 4 a 3 final va ser un premi a la bona feina de la temporada i a l’esforç que ha fet l’equip fins ara, però és cert que segurament ahir no mereixien tal premi.

Al futbol existeixen dues menes de propostes futbolístiques: aquells equips que s’organitzen amb la pilota i els que ho fan a l’espai. El Premià és un equip dels primers. Mimen la pilota, la cuiden, la mouent, busquen passades amb la intenció d’obrir espais i arribar amb perill. Són segurament un dels pocs equips de Segona Catalana que tenen una proposta atractiva, si ets dels que t’agrada veure un futbol lluit. Fins ara no havien tingut problemes, perquè els rivals jugàven a tancar-se i els partits eren un monòleg premianenc, en lluita amb ells mateixos per a poder fer gol. Sempre es repetia el guió. I és cert que en aquesta jornada 11, davant el Singuerlin va ser diferent. Van ser prou hàbils els premianencs per a passar del seu propi estil de toc a jugar amb els espais per a fer-se amb tres punts vitals.

Van sortir els de Santa Coloma a presssionar la sortida de pilota i el Premià no estava gens còmode. Era impossible que la línia defensiva arribés a migcamp com acostumen. La pressió no només els impedia crear joc, sinó que també creava dubtes en els homes d’Ivan Rodríguez. El tècnic assegurava al final del matx que no s’esperava que el Singuerlín fes un pressing tan elevat i que el plantejament del partit segurament no era l’adequat. Val a dir que el rival va tenir també la sort de cara. No feien un futbol gaire vistós i les ocasions eren més aviat escasses, tot i que amb el pressing tan elevat, recuperàven fàcil l’esfèric. El Premià es veía superat, incapaç de revel·lar-se davant les cames dels verd-i-blancs. Perduts sobre la gespa, passàven els minuts i a la mitja hora, gràcies a un cop de cap des de la frontal, que en principi no comportava perill, va fer de la pilota una paràbol·la perfecta que va superar Pablo (1-0).

I encara va ser pitjor quan a l’inici de la segona part, després de rellegir el guió a la banqueta i endreçar als seus, Giráldez va enviar la pilota al mateix escaire, en l’únic forat que quedava en una porteria coberta per Julio, Litus i Pablo (2-0). S’enfonsava el Premià, que no volia claudicar a l’estil. Volia seguir tocant la pilota i crear joc a tres quarts, però era impossible. Seguia la pressió. I van haver de ser capaços de jugar ràpid, amb tres tocs, i fer-ho a l’espai. Passada des de la dreta de Nil Massanet que en un canvi d’orientació enviava l’esfèric a l’extrem esquerre, per a que Camps, en una centrada horitzontal, trobés Fede i aquest enviés la pilota al fons de la xarxa i retallés diferències. Potser havien trobat la fòrmula.

Els jugadors premianencs celebren un gol davant el Singuerlin

Els jugadors premianencs celebren el gol de la victòria davant el Singuerlin

Havia fet massa feina el Singuerlín com per deixar-se vèncer a les primeres de canvi. I el xut des de la frontal de Siro el va desviar Pichi, en possible fora de joc, i va tornar a posar dos gols de diferència al marcador (1-3). Semblava difícil refer-se del cop. La cara dels jugadors premianencs eren un poema i pràcticament lluitaven cada pilota com qui sap que no té res a fer. No era el dia. El partit era gris i era impossible progressar. I és llavors quan va aparèixer la èpica. Falta a la frontal de l’àrea, escorada a la dreta, i la primera sorpresa és que la demana Kilian, quan segurament Borja l’hauria llançada en altres ocasions. Va carregar la cama, no s’ho va pensar i envià l’esfèric a l’escaire de la porteria. Execucció perfecta i vuit mints per endavant (2-3).

I no va ser necessari esperar tant. Un minut. Només treure de centre, recupera el conjunt premianenc i envia una pilota aerea que Marc s’encarrega de pentinar cap a Enrique. Controla l’esfèric, fa una vaselina sobre Jordi, el porter rival, i ell i la pilota entren dins la porteria (3-3). Ningú no creía el que estava veient. Les cares del públic havien passat de neguit i preocupació a il·lusió. Se’ls va il·luminar la cara quan Fede sol davant el porter la va enviar fora, llepant el pal dret del porter. La gent ja cantava el gol i és que el Premià havia trobat per fi la manera de fer mal a un Singuerlin que es veia amb la victòria i s’havia relaxat. No calia remoure la pilota, ni jugar a fer vint passades. Era només penjar pilotes a l’espai per a que qualsevol dels quatre davanters del Premià que eren a la gespa, aportessin perill. Marc Perez, Barry, Cristian Ávalos i Fede s’havien incorporat a l’atac en detriment dels defenses. Ivan Rodríguez va apostar per jugar amb línia de tres al darrera i deixar-ho tot a la èpica. I va arribar. Boníssima jugada individual de Fede, que marxa per velocitat de dos defenses i encara a Jordi, a qui també regateja, i sol envia la pilota al fons de la porteria. Increïble! Tothom s’abraçava a la graderia i animava amb força, reconeixent l’esforç de l’equip. Sabent que havia estat segurament el pitjor partit dels seus, sorpresos per l’alt pressing dels rival, però que els jugadors havien estat capaços de solventar-ho de forma miraculosa.

Els jugadors del CE Premià saluden l'afició des del mig camp.

Els jugadors del CE Premià saluden l’afició des del mig camp.

Al final, tres punts de diamant i l’equip suma 21 punts i és 4rt, a 3 del Mataró, que va també va golejar a la Catalonia (5-0). Poc a poc deixa enrera rivals que fins ara estaven per sobre en la taula, i espera Rodríguez que no es repeteixi el descontrol. L’equip ha de ser capaç de controlar els partits des del primer minuts i no deixar-se emportar per l’èpica, perquè igual pot acabar 4 a 3, que perdent 2 a 6. El proper rivals dels premianencs és el Canyelles, que de fet va vèncer ahir al Carmel (cosa que no va fer el Premià) i per un contundent 1 a 5.

Escolta l’entrevista postpartit d’Ivan Rodríguez

Descarrega

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Translate »